Què és El Mar a Fons?

Què és El Mar a Fons?

«El mar a fons» és un projecte creat l’any 2010 i desenvolupat en col·laboració entre l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) (dirigit i coordinat per Josep-Maria Gili, Begoña Vendrell, Laura Peral, Stefano Ambroso, Janire Salazar i Rebeca Zapata) i Obra Social “la Caixa”. Aquesta col·laboració amb Obra Social “La Caixa” va acabar al juliol de 2018.

 

Aquest projecte apropa el coneixement sobre els mars i els oceans a l’àmbit educatiu mitjançant diverses propostes didàctiques.

 

A partir d’una plataforma virtual es podrà accedir als continguts educatius i participar activament en el projecte, tant des dels centres escolars com des de l’àmbit particular.

 

El projecte «El mar a fons» s’organitza en dos grans blocs:

 

  • Vídeos originals, de curta durada, que versen sobre unitats temàtiques diverses relacionades amb el mar, acompanyats de dossiers explicatius (per aprofundir més en els diferents temes tractats) i de propostes d’activitats didàctiques relacionades amb els continguts dels vídeos o dels dossiers.
  • Activitats de recerca per fer des dels centres educatius, que es poden dur a terme amb materials senzills i seguint protocols de mostreig i anàlisi de diferent grau de complexitat. Aquestes activitats de recerca ofereixen, per tant, el tractament experimental de continguts curriculars, tant de l’educació primària com de l’educació secundària.

 

A través de la pàgina web, els participants intercanviaran resultats, impressions, idees i materials, tot creant un diàleg entre alumnat, professorat i investigadors.

 

En termes generals, l’estudi de les ciències naturals en el currículum d’educació formal pretén que els estudiants coneguin i entenguin el món natural. Sovint, resulta difícil mostrar la complexitat de la natura dins les aules. Una manera de fer-ho és generant interrogants que l’alumnat pugui resoldre a través de resultats derivats d’usar la metodologia i les teories científiques. És justament aquesta competència científica el que han d’adquirir els alumnes. La senzillesa en els plantejaments i la situació en contextos locals i propers poden ajudar a desenvolupar la competència científica, creant un procés d’ensenyament-aprenentatge que impliqui l’alumnat activament. El mar ofereix un escenari idoni per a aquest tipus d’activitats; a més a més, el contacte directe de l’alumnat amb la natura pot afavorir la motivació i l’esperit d’aprenentatge entre els alumnes.

En general, doncs, es pretén mostrar que les zones litorals permeten elaborar projectes de recerca adients per al nivell educatiu de l’alumnat i permeten, alhora, tractar temàtiques transversals, com són l’educació per a la salut i el medi ambient. Moltes de les tècniques i plantejaments teòrics que es presenten també es podran aplicar a l’estudi d’aigües continentals (rius i llacs).

 

Amb aquest projecte es creen nous recursos educatius per a professors i educadors, de manera que el medi marí esdevingui una nova i complementària font per abordar els continguts del currículum escolar i per nodrir els plans docents dels centres educatius a nivell pràctic i teòric.

 

A partir dels estudis que es plantegen, els alumnes poden desenvolupar les següents competències:

 

  • construir de manera relacional models de funcionament de la natura.
  • establir relacions amb problemes socialment rellevants.
  • fomentar el treball d’equip i cooperatiu.
  • reconèixer evidències investigant determinades qüestions.
  • dissenyar metodologies de treball alternatives.
  • adquirir competències matemàtiques.
  • analitzar críticament els resultats i contrastar-los amb conceptes teòrics.
  • extreure conclusions, validar-les i comunicar-les, oralment i per escrit.
  • intervenir en el disseny o la construcció d’experiments i/o projectes de recerca.

 

Aquestes competències es poden relacionar amb conceptes i temàtiques teòriques del currículum formal de les ciències naturals.

 

El coneixement nascut d’un procés d’ensenyament-aprenentatge pràctic i teòric ha de permetre, també, despertar l’interès de l’alumnat per la conservació del medi marí.

 

Encara més, l’exploració és una de les activitats que més captiven i atreuen la nostra espècie. Sorprenentment, sembla que els anhels de conèixer i explorar se centrin gairebé exclusivament a l’espai exterior. Ara bé, més del 80 % dels oceans es desconeix quasi completament. Promoure la passió per explorar les zones ignotes del planeta és un dels objectius paral·lels del projecte. Els mars, fins i tot els més propers, són la natura que més desconeix l’ésser humà i poden esdevenir un gran al·licient de descoberta.

Els continguts educatius d’ “El Mar a Fons”:

 

  • responen als principals objectius de l’”Educació pel Desenvolupament Sostenible” (“Education for Sustainable Development”, ESD, en anglès) que recull l’Agenda 2030 del Desenvolupament Sostenible de la UNESCO. La ESD presenta l’objectiu 4 dels Objectius per un Desenvolupament Sostenible (ODS o SDG en anglès), que cerca: “Garantitzar una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per tothom”. La ESD a més, proposa una educació transversal i integral que és clau per poder facilitar l’assoliment de tots els ODS.
  • assenten les bases per treballar l’adquisició dels coneixements i actituds envers l’objectiu 14 de les ODS: “Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible”.
  • comparteixen els fonaments del marc conegut com a “Ocean literacy” (“cultura oceànica” en català). Conèixer i entendre la influència que exerceix l’oceà sobre la humanitat així com conèixer els impactes que les nostres activitats tenen en l’oceà, és fonamental per viure i actuar pensant en la sostenibilitat futura i, per tant, pensant en les properes generacions. Això és, en essència, allò que fa necessària la cultura oceánica.
  • permeten treballar les 8 competències clau per l’aprenentatge permanent establertes al Marc de Referència Europeu, així com les variants que se’n deriven. Aquestes competències clau són:

 

  1. La comunicació en llengua materna
  2. La comunicació en llengües extrangeres
  3. La competència matemática i les competencias bàsiques en ciència i tecnologia
  4. La competència digital
  5. La competència d’aprendre a aprendre
  6. Les competències socials i cíviques
  7. El sentit de la iniciativa i esperit d’empresa
  8. Consciència i expressió culturals
Col·laboradors: Enric Ballesteros (CEAB-CSIC), Iosune Uriz (CEAB-CSIC), Rafael Sardà (CEAB-CSIC), Xavier Turón (CEAB-CSIC), Magda Vila (ICM-CSIC), Esther Garcés (ICM-CSIC), Albert Reñé (ICM-CSIC), Sílvia Anglès (ICM-CSIC), Nagore Sampedro (ICM-CSIC), Lluïsa Cros (ICM-CSIC), José Manuel Fortuño (ICM-CSIC), Alícia Duró (ICM-CSIC), Roger Villanueva (ICM-CSIC), Montserrat Ramón (ICM-CSIC), Pere Abelló (ICM-CSIC), Teresa Madurell (ICM-CSIC), Susana Requena (ICM-CSIC), Ariadna Purroy (ICM-CSIC), Jordi Grinyó (ICM-CSIC), Carlos Domínguez (ICM-CSIC), Stefano Ambroso (ICM-CSIC), Melissa Acevedo (ICM-CSIC), Ana Sabatés (ICM-CSIC), Enrique Isla (ICM-CSIC), Dolors Vaqué (ICM-CSIC), Pep Gasol (ICM-CSIC), Ramon Massana (ICM-CSIC), Elisabet Laia Sà (ICM-CSIC), Miriam Gentile (ICM-CSIC), Verónica Fuentes (ICM-CSIC), David Díaz (IEO), Mikel Zabala (UB), Jacob González-Solís (UB), Ricard Guerrero (UB), Merche Berlanga (UB), Pablo José López-González (US), Raquel de la Cruz Modino (ULL), IFM-GEOMAR, AWI, WWF, GROC, Agustí Montserrat, Jordi Corona, Àlex Lorente, Guillem Mas, Miquel Sacanell, Pep Arcos, Vero Cortés, Claude Carré, Rubén Duro, Gavin Newman, Jordi Corbera, Montse Alberte, Antonio Rovira, Meritxell Freixinet, Alejo Torres, Josep Marlés (Fundació Collserola), Rosa Estragués (Fundació Collserola), Josep Carbonell (IES Salvador Espriu), Catalina Sureda (IES Jaume Balmes).

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies