Primers resultats de la campanya d’exploració dels excepcionals fons de coralls profunds descoberts al canyó submarí de Blanes

Corall blanc a profunditats inèdites de 1100 metres; comunitats bentòniques molt denses, ben estructurades i amb diferències notables entre elles; colònies de corall de grans dimensions, centenàries i, fins i tot, mil·lenàries. Aquestes són algunes de les troballes realitzades en el canyó submarí de Blanes, en el marc del projecte ABRIC, dirigit per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, de Barcelona, i que està liderat pel geòleg marí del CSIC Pere Puig.

UN DESCOBRIMENT ASOMBRÓS

El canyó de Blanes, la capçalera del qual es troba a uns 5 km de la costa, és com una vall en el fons marí, d’uns 60 quilòmetres de llarg i mig quilòmetre d’ample, amb parets verticals i desplomades, que arriba fins a uns  2300 metres de profunditat. En les seves parets s’han descobert recentment colònies extenses i denses de coralls profunds d’aigua freda, que viuen a temperatures d’uns 13 º C. Es tracta d’un oasi de biodiversitat, que dóna refugi a peixos i crustacis juvenils, amb nombroses espècies de corall i gorgònies associades, algunes d’elles protegides i en perill d’extinció. Va ser l’any 2017, durant un projecte previ de l’ICM-CSIC per estudiar l’efecte de la pesca d’arrossegament en els sediments marins profunds, quan el mateix Pere Puig va descobrir en el canyó de Blanes enclavaments amb gran abundància d’aquestes colònies de coralls. Ara, els científics de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, en col·laboració amb investigadors internacionals, han estat explorant la zona, a bord del vaixell oceanogràfic del CSIC Sarmiento de Gamboa.

COMUNITATS BENTÒNIQUES MOLT DIVERSES I ESTRUCTURADES

En una primera fase de la campanya oceanogràfica, iniciada a mitjans de febrer, els científics han explorat tres zones del canyó, dos a la cara Nord, més propera als caladors de pesca, i una tercera en el flanc Est. Per a l’exploració van utilitzar dos robots submarins operats per control remot: el ROV Liropus, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i el ROV Ariane, de l’Institut Français de Recherche pour l’Exploitation de la Mer (IFREMER). A la segona fase de la campanya, realitzada durant els últims dies de febrer, els científics han ampliat les zones d’estudi i han caracteritzat amb més detall aquests ambients. “Ha estat una grata sorpresa descobrir que al canyó de Blanes hi ha molts ambients amb comunitats bentòniques molt ben desenvolupades i estructurades, amb espècies molt diferents entre ells”, diu Pere Puig, líder del projecte. Això pot ser degut a la morfologia del propi canyó. “En comparació amb altres canyons de la Mediterrània”, apunta Puig, “el de Blanes té moltes falles i fractures, que han generat ambients amb parets verticals, terrasses i afloraments rocosos, que és on s’assenten els coralls, i és el que probablement ha permès la formació d’enclavaments amb comunitats molt diferents”. I afegeix: “Hem trobat colònies de coralls molt denses, i de diferents grandàries. La majoria són grans, però també n’hi ha de petites. Això últim és bon senyal, perquè vol dir que les comunitats segueixen creixent i expandint-se”.

ESPÈCIES RARES I COLÒNIES MIL·LENÀRIES

Per la seva banda, Jordi Grinyó, biòleg del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar, explica: “ens ha sorprès veure una zonificació de les espècies. Hi ha zones dominades per corals que formen esculls, com Lophelia pertusa o Madrepora oculata, altres dominades per coralls negres com Leiopathes glaberrima o gorgònies com la Callagorgia verticillata o Muriceides lepida, que fins ara estava considerada una espècie rara però que aquí és molt abundant”. També ha cridat l’atenció dels científics la transició d’espècies en les parets verticals. “Per exemple, mentre anàvem pujant amb els robots des dels 1000 fins als 600 metres de profunditat, hem vist com anaven canviant les espècies dominants. Per exemple, a mil metres de profunditat observem esculls d’ostres Neopignodonte zibrowii, molt rares de veure vives, i progressivament les espècies dominants anaven canviant a d’altres espècies de coralls i més endavant a gorgònies”, explica Jordi Grinyó. Les imatges obtingudes amb els robots submarins permeten veure espècies de corall poc documentades a la Mediterrània, i constatar la presència de colònies de grans dimensions. “Pels ritmes de creixement que coneixem d’aquestes espècies, podria tractar-se de colònies centenàries i fins i tot mil·lenàries”, apunta Pere Puig. És el cas del corall negre Leopathes glaberrima, del qual s’han trobat colònies de més de dos metres. “No és tan estrany trobar corall negre a la Mediterrània, diu Meri Bilan, biòloga de la Universitat de Salento (Itàlia) que realitzarà la seva tesi doctoral amb aquests resultats científics, “però sí que ho és trobar unes colònies tan extenses i de tants anys. El seu creixement és extremadament lent. El corall blanc creix a un ritme d’1 cm per any, aproximadament. El negre creix tot just una fracció de mil·límetre per any”. Els científics han vist també coralls que s’han assentat i estan creixent sobre antigues línies de palangre que van quedar enganxades i abandonades a les parets del canyó.

ESTUDIAR L’EFECTE DE LA PESCA

Els científics estan sorpresos pel bon estat d’aquestes comunitats, tot i la proximitat dels caladors de pesca, a pocs centenars de metres, i apunten que les parets desplomades  del canyó poden haver ofert protecció davant la caiguda de sediments. I és que la pesca d’arrossegament desplaça de forma contínua sediments a favor del pendent, des de les vessants del canyó on es troben els caladors de pesca, fins arribar al seu eix, on s’acaben acumulant. Es desconeix quin efecte pot tenir aquesta pluja de sediments sobre les comunitats de corall. Per esbrinar-ho, els científics hi han instal·lat cinc ancoratges amb instruments oceanogràfics en diferents llocs, que registraran durant quatre mesos la dinàmica sedimentària al voltant d’aquestes comunitats: correntòmetres, per al registre de les corrents marines; trampes de sediment, per recollir els sediments que cauen; i turbidímetres, per analitzar la terbolesa de l’aigua. Les trampes de sediment tenen compartiments d’obertura i tancament automatitzats, per recollir cada setmana, de forma separada, la ‘pluja’ de sediment. Això permet saber les diferències entre setmanes, i entre períodes de veda i d’activitat de pesca. També han pres mostres d’aigua per analitzar la seva composició orgànica. Més endavant, s’extrauran testimonis de sediment per analitzar la seva composició al llarg del temps i poder avaluar els ritmes d’acumulació i els efectes de la pesca en el passat i en el present. Així mateix, els científics  han recollit algunes mostres de corall i gorgònies, que els permetrà realitzar estudis d’adaptació a l’increment de la terbolesa de l’aigua, datar la seva antiguitat, estudiar el seu ritme de creixement i, fins i tot, confirmar si algun dels exemplars descoberts correspon a noves espècies. El projecte ajudarà a establir mesures que permetin compatibilitzar la pesca amb la preservació d’aquests ecosistemes, l’existència del quals és beneficiosa tant per al medi marí com per al sector pesquer. Notícia completa aquí