Tanca el segon any de MITICAP, que uneix a científics i pescadors per mitigar l’impacte de la pesca al Cap de Creus

Al Cap de Creus, científics de l’ICM-CSIC i pescadors artesanals de Port de la Selva i de Cadaqués porten ja dos anys treballant conjuntamente amb l’objectiu comú de preservar fons marins biodiversos en bon estat de salud.

Aquest darrer any, el segon del projecte MITICAP, s’ha reduit el volumen de pesca accidental i alhora s’aconsegueix retornar viu al mar el 90% dels descarts. S’han introduit canvis a les arts de pesca, que permeten reduir la pesca accidental i l’impacte sobre els fons marins.

El projecte està liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC, i compta amb la participació de les confraries de Port de la Selva i de Cadaqués, el Parc Natural del Cap de Creus, i el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca.

El Cap de Creus (Girona) va ser declarat recentement com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) en el marc de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

Entre els resultats d’aquest any, s’ha aconseguit reduir el ‘bycatch’ (la pesca accidental que es descarta) gràcies a canvis estructurals en les arts de pesca, com la introducció d’un tresmall amb una llum de malla més gran, el que ha reduït especialment la captura accidental d’organismes bentònics del fons del mar. També s’ha promocionat l’ús de materials més respectuosos amb l’ambient, com polímers biodegradables i les fulles d’olivera, en substitució de materials considerablement més perjudicials per al medi i les espècies marines com el niló i el plàstic.

A més, no només s’han reduït els descarts sinó que s’ha aconseguit retornar viu al seu ambient natural el 90% de la pesca accidental que segueix caient en les xarxes. Aquestes, són captures d’alt interès ambiental però no aprofitables comercialment, com postes d’ous (principalment de calamar i sípia) i talles petites, que són vitals per assegurar la supervivència de les espècies.

Entre les captures accidentals que s’han aconseguit retornar vives també hi ha espècies en perill com el corall vermell, el mol·lusc Charonia lampas i diversos elasmobranquis.

Aquest any també s’han explorat, mitjançant robots submarins, caladors de pesca de la zona inexplorats anteriorment, en els quals es van localitzar arts de pesca perdudes que van ser recuperades i retirades amb èxit.

En general, els fons prospectats presenten un molt bon estat de conservació, tot i que hi ha efectes evidents de l’activitat pesquera, com són les arts de pesca perdudes i l’abrasió parcial dels teixits d’espècies com les gorgònies. Cal, diuen els científics, protegir aquestes espècies que compleixen un paper estructural imprescindible i que donen refugi a espècies d’alt valor comercial.

Una altra novetat d’aquest any ha estat la realització d’un curs pilot de robòtica submarina per als pescadors, per mostrar l’ús de robots submarins com a font econòmica alternativa a la pesca. També s’han realitzat activitats divulgatives, com visites guiades a les zones experimentals d’aquaris del projecte, a Mas Caials (Cadaqués) i al Port de la Selva, així com xerrades i tallers en escoles, i jornades obertes a el públic.

Les mesures, treballades des de la pesca artesanal, serien extrapolables a altres àrees geogràfiques, sempre però, pensant en la pesca artesanal. I és que el projecte i els seus resultats estan concebuts per a la pesca artesanal, que és, per esforç pesquer i arts, el més semblant a un aprofitament de recursos sostenible, en comparació a la pesca industrial.

Notícia completa aquí